Formes no personals
Infinitiu:
aürtar
Gerundi:
aürtant
Participi:
aürtat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | aürto |
| tu | aürtes |
| ell | aürta |
| nos. | aürtem |
| vos. | aürteu |
| ells | aürten |
Perfet
| jo | he aürtat |
| tu | has aürtat |
| ell | ha aürtat |
| nos. | hem aürtat |
| vos. | heu aürtat |
| ells | han aürtat |
Imperfet
| jo | aürtava |
| tu | aürtaves |
| ell | aürtava |
| nos. | aürtàvem |
| vos. | aürtàveu |
| ells | aürtaven |
Plusquamperfet
| jo | havia aürtat |
| tu | havies aürtat |
| ell | havia aürtat |
| nos. | havíem aürtat |
| vos. | havíeu aürtat |
| ells | havien aürtat |
Futur simple
| jo | aürtaré |
| tu | aürtaràs |
| ell | aürtarà |
| nos. | aürtarem |
| vos. | aürtareu |
| ells | aürtaran |
Futur perfet
| jo | hauré aürtat |
| tu | hauràs aürtat |
| ell | haurà aürtat |
| nos. | haurem aürtat |
| vos. | haureu aürtat |
| ells | hauran aürtat |
Passat simple
| jo | aürtí |
| tu | aürtares |
| ell | aürtà |
| nos. | aürtàrem |
| vos. | aürtàreu |
| ells | aürtaren |
Passat anterior
| jo | haguí aürtat |
| tu | hagueres aürtat |
| ell | hagué aürtat |
| nos. | haguérem aürtat |
| vos. | haguéreu aürtat |
| ells | haguéren aürtat |
Passat perifràstic
| jo | vaig aürtar |
| tu | vas aürtar |
| ell | va aürtar |
| nos. | vam aürtar |
| vos. | vau aürtar |
| ells | van aürtar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver aürtat |
| tu | vas haver aürtat |
| ell | va haver aürtat |
| nos. | vam haver aürtat |
| vos. | vau haver aürtat |
| ells | van haver aürtat |
Condicional
| jo | aürtaria |
| tu | aürtaries |
| ell | aürtaria |
| nos. | aürtaríem |
| vos. | aürtaríeu |
| ells | aürtarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera aürtat |
| tu | hauries; hagueres aürtat |
| ell | hauria; haguera aürtat |
| nos. | hauríem; haguérem aürtat |
| vos. | hauríeu; haguéreu aürtat |
| ells | haurien; hagueren aürtat |
Subjuntiu
Present
| jo | aürti |
| tu | aürtis |
| ell | aürti |
| nos. | aürtem |
| vos. | aürteu |
| ells | aürtin |
Perfet
| jo | hagi aürtat |
| tu | hagis aürtat |
| ell | hagi aürtat |
| nos. | hàgim aürtat |
| vos. | hàgiu aürtat |
| ells | hagin aürtat |
Imperfet
| jo | aürtés |
| tu | aürtessis |
| ell | aürtés |
| nos. | aürtéssim |
| vos. | aürtéssiu |
| ells | aürtessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués aürtat |
| tu | haguessis aürtat |
| ell | hagués aürtat |
| nos. | haguéssim aürtat |
| vos. | haguéssiu aürtat |
| ells | haguessin aürtat |
Imperative
| tu | aürta |
| ell | aürti |
| nos. | aürtem |
| vos. | aürteu |
| ells | aürtin |
Verbs conjugated like 'aürtar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'aürtar'
acatar,
acotar,
afartar,
agitar,
aïrar,
alertar,
amortar,
anotar,
apartar,
aportar,
Translations
Etymology
Additional Information
aürtar [s. XIII; d'origen incert, probablement preromà i indoeuropeu, d'una base
urto- 'xoc' molt desenvolupada en cèltic]
v 1 tr Anar a topar bruscament (contra algú o contra alguna cosa).
Aürtar un fanal i tirar-lo per terra.
2 intr Anar a topar bruscament. El nostre auto aürtà en un pal.
a_ür_tar.