Formes no personals
Infinitiu:
atribuir
Gerundi:
atribuint
Participi:
Cognates
-
Indicatiu
Present
| me'n | atribueixo |
| te'n | atribueixes |
| se'n | atribueix |
| ens en | atribuïm |
| us en | atribuïu |
| se'n | atribueixen |
Perfet
| me'n | he atribuït |
| te'n | has atribuït |
| se'n | ha atribuït |
| ens en | hem atribuït |
| us en | heu atribuït |
| se'n | han atribuït |
Imperfet
| me'n | atribuïa |
| te'n | atribuïes |
| se'n | atribuïa |
| ens en | atribuíem |
| us en | atribuíeu |
| se'n | atribuïen |
Plusquamperfet
| me'n | havia atribuït |
| te'n | havies atribuït |
| se'n | havia atribuït |
| ens en | havíem atribuït |
| us en | havíeu atribuït |
| se'n | havien atribuït |
Futur simple
| me'n | atribuiré |
| te'n | atribuiràs |
| se'n | atribuirà |
| ens en | atribuirem |
| us en | atribuireu |
| se'n | atribuiran |
Futur perfet
| me'n | hauré atribuït |
| te'n | hauràs atribuït |
| se'n | haurà atribuït |
| ens en | haurem atribuït |
| us en | haureu atribuït |
| se'n | hauran atribuït |
Passat simple
| me'n | atribuí |
| te'n | atribuïres |
| se'n | atribuí |
| ens en | atribuírem |
| us en | atribuíreu |
| se'n | atribuíren |
Passat anterior
| me'n | haguí atribuït |
| te'n | hagueres atribuït |
| se'n | hagué atribuït |
| ens en | haguérem atribuït |
| us en | haguéreu atribuït |
| se'n | haguéren atribuït |
Passat perifràstic
| me'n | vaig atribuir |
| te'n | vas atribuir |
| se'n | va atribuir |
| ens en | vam atribuir |
| us en | vau atribuir |
| se'n | van atribuir |
Passat anterior perifràsticr
| me'n | vaig haver atribuït |
| te'n | vas haver atribuït |
| se'n | va haver atribuït |
| ens en | vam haver atribuït |
| us en | vau haver atribuït |
| se'n | van haver atribuït |
Condicional
| me'n | atribuiria |
| te'n | atribuiries |
| se'n | atribuiria |
| ens en | atribuiríem |
| us en | atribuiríeu |
| se'n | atribuirien |
Condicional perfet
| me'n | hauria; haguera atribuït |
| te'n | hauries; hagueres atribuït |
| se'n | hauria; haguera atribuït |
| ens en | hauríem; haguérem atribuït |
| us en | hauríeu; haguéreu atribuït |
| se'n | haurien; hagueren atribuït |
Subjuntiu
Present
| me'n | atribueixi |
| te'n | atribueixis |
| se'n | atribueixi |
| ens en | atribuïm |
| us en | atribuïu |
| se'n | atribueixin |
Perfet
| me'n | hagi atribuït |
| te'n | hagis atribuït |
| se'n | hagi atribuït |
| ens en | hàgim atribuït |
| us en | hàgiu atribuït |
| se'n | hagin atribuït |
Imperfet
| me'n | atribuís |
| te'n | atribuïssis |
| se'n | atribuís |
| ens en | atribuíssim |
| us en | atribuíssiu |
| se'n | atribuïssin |
Plusquamperfet
| me'n | hagués atribuït |
| te'n | haguessis atribuït |
| se'n | hagués atribuït |
| ens en | haguéssim atribuït |
| us en | haguéssiu atribuït |
| se'n | haguessin atribuït |
Imperative
| te'n | atribueix |
| se'n | atribueixi |
| ens en | atribuïm |
| us en | atribuïu |
| se'n | atribueixin |
Verbs conjugated like 'atribuir-se'
abduir,
abluir,
aconduir,
aconseguir,
adduir,
aflaquir,
afluir,
afranquir,
agrair,
apoquir,
atapeir,
atribuir,
atuir,
avergonyir,
beneir,
bleir,
boquir,
brunyir,
cenyir,
circuir, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'atribuir-se'
Translations
Synonyms & Antonyms
Etymology
Additional Information
atribuir [s. XIV; del ll.
attribuere, íd.]
v 1 1 tr Considerar algú o alguna cosa com la causa (d'alguna cosa). Van atribuir el retard a la pluja.
2 tr Considerar (alguna cosa)
com a pertanyent a algú o a alguna cosa, com a pròpia d'algú o d'alguna cosa. M'atribueixen unes accions que no he fet mai.
3 pron D'aquest fet, ell tot sol ha d'atribuir-se'n la glòria.
2 tr Donar a
algú (alguna cosa) en una repartició. Una quarta part del pressupost fou atribuïda al nou departament.
a_tri_bu_ir.