Formes no personals
Infinitiu:
atorgar
Gerundi:
atorgant
Participi:
atorgat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | atorgo |
| tu | atorgues |
| ell | atorga |
| nos. | atorguem |
| vos. | atorgueu |
| ells | atorguen |
Perfet
| jo | he atorgat |
| tu | has atorgat |
| ell | ha atorgat |
| nos. | hem atorgat |
| vos. | heu atorgat |
| ells | han atorgat |
Imperfet
| jo | atorgava |
| tu | atorgaves |
| ell | atorgava |
| nos. | atorgàvem |
| vos. | atorgàveu |
| ells | atorgaven |
Plusquamperfet
| jo | havia atorgat |
| tu | havies atorgat |
| ell | havia atorgat |
| nos. | havíem atorgat |
| vos. | havíeu atorgat |
| ells | havien atorgat |
Futur simple
| jo | atorgaré |
| tu | atorgaràs |
| ell | atorgarà |
| nos. | atorgarem |
| vos. | atorgareu |
| ells | atorgaran |
Futur perfet
| jo | hauré atorgat |
| tu | hauràs atorgat |
| ell | haurà atorgat |
| nos. | haurem atorgat |
| vos. | haureu atorgat |
| ells | hauran atorgat |
Passat simple
| jo | atorguí |
| tu | atorgares |
| ell | atorgà |
| nos. | atorgàrem |
| vos. | atorgàreu |
| ells | atorgaren |
Passat anterior
| jo | haguí atorgat |
| tu | hagueres atorgat |
| ell | hagué atorgat |
| nos. | haguérem atorgat |
| vos. | haguéreu atorgat |
| ells | haguéren atorgat |
Passat perifràstic
| jo | vaig atorgar |
| tu | vas atorgar |
| ell | va atorgar |
| nos. | vam atorgar |
| vos. | vau atorgar |
| ells | van atorgar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver atorgat |
| tu | vas haver atorgat |
| ell | va haver atorgat |
| nos. | vam haver atorgat |
| vos. | vau haver atorgat |
| ells | van haver atorgat |
Condicional
| jo | atorgaria |
| tu | atorgaries |
| ell | atorgaria |
| nos. | atorgaríem |
| vos. | atorgaríeu |
| ells | atorgarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera atorgat |
| tu | hauries; hagueres atorgat |
| ell | hauria; haguera atorgat |
| nos. | hauríem; haguérem atorgat |
| vos. | hauríeu; haguéreu atorgat |
| ells | haurien; hagueren atorgat |
Subjuntiu
Present
| jo | atorguï |
| tu | atorguïs |
| ell | atorguï |
| nos. | atorguem |
| vos. | atorgueu |
| ells | atorguïn |
Perfet
| jo | hagi atorgat |
| tu | hagis atorgat |
| ell | hagi atorgat |
| nos. | hàgim atorgat |
| vos. | hàgiu atorgat |
| ells | hagin atorgat |
Imperfet
| jo | atorgués |
| tu | atorguessis |
| ell | atorgués |
| nos. | atorguéssim |
| vos. | atorguéssiu |
| ells | atorguessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués atorgat |
| tu | haguessis atorgat |
| ell | hagués atorgat |
| nos. | haguéssim atorgat |
| vos. | haguéssiu atorgat |
| ells | haguessin atorgat |
Imperative
| tu | atorga |
| ell | atorguï |
| nos. | atorguem |
| vos. | atorgueu |
| ells | atorguïn |
Verbs conjugated like 'atorgar'
abassegar,
abonyegar,
abrigar,
abrogar,
adargar,
afalagar,
afamegar,
afeixegar,
afeixugar,
afetgegar,
afogar,
agregar,
aixoplugar,
al.legar,
albergar,
allargar,
alligar,
allongar,
amagar,
amanyagar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'atorgar'
abordar,
acorar,
acordar,
adargar,
adorar,
adornar,
afogar,
aforar,
ajornar,
amargar,
Translations
bestow, to present a thing as a gift or honour
octroy, to grant a privilege
Etymology
Additional Information
atorgar [s. XI; del ll. vg. *
auctoricare, íd., pròpiament 'autoritzar', der. de
auctor, -oris, en el significat de 'garantidor; venedor']
v tr 1 Concedir (alguna cosa) a títol de favor, de
gràcia.
2 Concedir (alguna cosa que hom demana). Atorgar un favor a algú.
3 Reconèixer, confessar.
4 DR CIV Fer (un contracte, una escriptura, etc) davant de notari. Atorgar testament.