Formes no personals
Infinitiu:
assolar
Gerundi:
assolant
Participi:
Cognates
-
Indicatiu
Present
| me'n | assolo |
| te'n | assoles |
| se'n | assola |
| ens en | assolem |
| us en | assoleu |
| se'n | assolen |
Perfet
| me'n | he assolat |
| te'n | has assolat |
| se'n | ha assolat |
| ens en | hem assolat |
| us en | heu assolat |
| se'n | han assolat |
Imperfet
| me'n | assolava |
| te'n | assolaves |
| se'n | assolava |
| ens en | assolàvem |
| us en | assolàveu |
| se'n | assolaven |
Plusquamperfet
| me'n | havia assolat |
| te'n | havies assolat |
| se'n | havia assolat |
| ens en | havíem assolat |
| us en | havíeu assolat |
| se'n | havien assolat |
Futur simple
| me'n | assolaré |
| te'n | assolaràs |
| se'n | assolarà |
| ens en | assolarem |
| us en | assolareu |
| se'n | assolaran |
Futur perfet
| me'n | hauré assolat |
| te'n | hauràs assolat |
| se'n | haurà assolat |
| ens en | haurem assolat |
| us en | haureu assolat |
| se'n | hauran assolat |
Passat simple
| me'n | assolí |
| te'n | assolares |
| se'n | assolà |
| ens en | assolàrem |
| us en | assolàreu |
| se'n | assolaren |
Passat anterior
| me'n | haguí assolat |
| te'n | hagueres assolat |
| se'n | hagué assolat |
| ens en | haguérem assolat |
| us en | haguéreu assolat |
| se'n | haguéren assolat |
Passat perifràstic
| me'n | vaig assolar |
| te'n | vas assolar |
| se'n | va assolar |
| ens en | vam assolar |
| us en | vau assolar |
| se'n | van assolar |
Passat anterior perifràsticr
| me'n | vaig haver assolat |
| te'n | vas haver assolat |
| se'n | va haver assolat |
| ens en | vam haver assolat |
| us en | vau haver assolat |
| se'n | van haver assolat |
Condicional
| me'n | assolaria |
| te'n | assolaries |
| se'n | assolaria |
| ens en | assolaríem |
| us en | assolaríeu |
| se'n | assolarien |
Condicional perfet
| me'n | hauria; haguera assolat |
| te'n | hauries; hagueres assolat |
| se'n | hauria; haguera assolat |
| ens en | hauríem; haguérem assolat |
| us en | hauríeu; haguéreu assolat |
| se'n | haurien; hagueren assolat |
Subjuntiu
Present
| me'n | assoli |
| te'n | assolis |
| se'n | assoli |
| ens en | assolem |
| us en | assoleu |
| se'n | assolin |
Perfet
| me'n | hagi assolat |
| te'n | hagis assolat |
| se'n | hagi assolat |
| ens en | hàgim assolat |
| us en | hàgiu assolat |
| se'n | hagin assolat |
Imperfet
| me'n | assolés |
| te'n | assolessis |
| se'n | assolés |
| ens en | assoléssim |
| us en | assoléssiu |
| se'n | assolessin |
Plusquamperfet
| me'n | hagués assolat |
| te'n | haguessis assolat |
| se'n | hagués assolat |
| ens en | haguéssim assolat |
| us en | haguéssiu assolat |
| se'n | haguessin assolat |
Imperative
| te'n | assola |
| se'n | assoli |
| ens en | assolem |
| us en | assoleu |
| se'n | assolin |
Verbs conjugated like 'assolar-se'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'assolar-se'
Translations
Synonyms & Antonyms
Etymology
Additional Information
assolar [1507; de
sòl]
v 1 tr Arrasar, aterrar.
2 pron Aclarir-se un líquid deixant el solatge al fons del recipient.