Formes no personals
Infinitiu:
assabentar
Gerundi:
assabentant
Participi:
assabentat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | assabento |
| tu | assabentes |
| ell | assabenta |
| nos. | assabentem |
| vos. | assabenteu |
| ells | assabenten |
Perfet
| jo | he assabentat |
| tu | has assabentat |
| ell | ha assabentat |
| nos. | hem assabentat |
| vos. | heu assabentat |
| ells | han assabentat |
Imperfet
| jo | assabentava |
| tu | assabentaves |
| ell | assabentava |
| nos. | assabentàvem |
| vos. | assabentàveu |
| ells | assabentaven |
Plusquamperfet
| jo | havia assabentat |
| tu | havies assabentat |
| ell | havia assabentat |
| nos. | havíem assabentat |
| vos. | havíeu assabentat |
| ells | havien assabentat |
Futur simple
| jo | assabentaré |
| tu | assabentaràs |
| ell | assabentarà |
| nos. | assabentarem |
| vos. | assabentareu |
| ells | assabentaran |
Futur perfet
| jo | hauré assabentat |
| tu | hauràs assabentat |
| ell | haurà assabentat |
| nos. | haurem assabentat |
| vos. | haureu assabentat |
| ells | hauran assabentat |
Passat simple
| jo | assabentí |
| tu | assabentares |
| ell | assabentà |
| nos. | assabentàrem |
| vos. | assabentàreu |
| ells | assabentaren |
Passat anterior
| jo | haguí assabentat |
| tu | hagueres assabentat |
| ell | hagué assabentat |
| nos. | haguérem assabentat |
| vos. | haguéreu assabentat |
| ells | haguéren assabentat |
Passat perifràstic
| jo | vaig assabentar |
| tu | vas assabentar |
| ell | va assabentar |
| nos. | vam assabentar |
| vos. | vau assabentar |
| ells | van assabentar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver assabentat |
| tu | vas haver assabentat |
| ell | va haver assabentat |
| nos. | vam haver assabentat |
| vos. | vau haver assabentat |
| ells | van haver assabentat |
Condicional
| jo | assabentaria |
| tu | assabentaries |
| ell | assabentaria |
| nos. | assabentaríem |
| vos. | assabentaríeu |
| ells | assabentarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera assabentat |
| tu | hauries; hagueres assabentat |
| ell | hauria; haguera assabentat |
| nos. | hauríem; haguérem assabentat |
| vos. | hauríeu; haguéreu assabentat |
| ells | haurien; hagueren assabentat |
Subjuntiu
Present
| jo | assabenti |
| tu | assabentis |
| ell | assabenti |
| nos. | assabentem |
| vos. | assabenteu |
| ells | assabentin |
Perfet
| jo | hagi assabentat |
| tu | hagis assabentat |
| ell | hagi assabentat |
| nos. | hàgim assabentat |
| vos. | hàgiu assabentat |
| ells | hagin assabentat |
Imperfet
| jo | assabentés |
| tu | assabentessis |
| ell | assabentés |
| nos. | assabentéssim |
| vos. | assabentéssiu |
| ells | assabentessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués assabentat |
| tu | haguessis assabentat |
| ell | hagués assabentat |
| nos. | haguéssim assabentat |
| vos. | haguéssiu assabentat |
| ells | haguessin assabentat |
Imperative
| tu | assabenta |
| ell | assabenti |
| nos. | assabentem |
| vos. | assabenteu |
| ells | assabentin |
Verbs conjugated like 'assabentar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'assabentar'
assagetar,
assentar,
absentar,
aparentar,
assaïnar,
assaltar,
assaonar,
assentir,
asserenar,
assestar,
Translations
Etymology
Additional Information
assabentar [s. XIV; de
saber¹]
v 1 tr Informar, fer sabedor (algú) d'alguna cosa, donar-li'n notícia.
2 pron Informar-se, esdevenir sabedor d'alguna cosa.