Infinitiu:
articular
Gerundi:
articulant
Participi:
articulat
| jo | articulo |
| tu | articules |
| ell | articula |
| nos. | articulem |
| vos. | articuleu |
| ells | articulen |
| jo | he articulat |
| tu | has articulat |
| ell | ha articulat |
| nos. | hem articulat |
| vos. | heu articulat |
| ells | han articulat |
| jo | articulava |
| tu | articulaves |
| ell | articulava |
| nos. | articulàvem |
| vos. | articulàveu |
| ells | articulaven |
| jo | havia articulat |
| tu | havies articulat |
| ell | havia articulat |
| nos. | havíem articulat |
| vos. | havíeu articulat |
| ells | havien articulat |
| jo | articularé |
| tu | articularàs |
| ell | articularà |
| nos. | articularem |
| vos. | articulareu |
| ells | articularan |
| jo | hauré articulat |
| tu | hauràs articulat |
| ell | haurà articulat |
| nos. | haurem articulat |
| vos. | haureu articulat |
| ells | hauran articulat |
| jo | articulí |
| tu | articulares |
| ell | articulà |
| nos. | articulàrem |
| vos. | articulàreu |
| ells | articularen |
| jo | haguí articulat |
| tu | hagueres articulat |
| ell | hagué articulat |
| nos. | haguérem articulat |
| vos. | haguéreu articulat |
| ells | haguéren articulat |
| jo | vaig articular |
| tu | vas articular |
| ell | va articular |
| nos. | vam articular |
| vos. | vau articular |
| ells | van articular |
| jo | vaig haver articulat |
| tu | vas haver articulat |
| ell | va haver articulat |
| nos. | vam haver articulat |
| vos. | vau haver articulat |
| ells | van haver articulat |
| jo | articularia |
| tu | articularies |
| ell | articularia |
| nos. | articularíem |
| vos. | articularíeu |
| ells | articularien |
| jo | hauria; haguera articulat |
| tu | hauries; hagueres articulat |
| ell | hauria; haguera articulat |
| nos. | hauríem; haguérem articulat |
| vos. | hauríeu; haguéreu articulat |
| ells | haurien; hagueren articulat |
| jo | articuli |
| tu | articulis |
| ell | articuli |
| nos. | articulem |
| vos. | articuleu |
| ells | articulin |
| jo | hagi articulat |
| tu | hagis articulat |
| ell | hagi articulat |
| nos. | hàgim articulat |
| vos. | hàgiu articulat |
| ells | hagin articulat |
| jo | articulés |
| tu | articulessis |
| ell | articulés |
| nos. | articuléssim |
| vos. | articuléssiu |
| ells | articulessin |
| jo | hagués articulat |
| tu | haguessis articulat |
| ell | hagués articulat |
| nos. | haguéssim articulat |
| vos. | haguéssiu articulat |
| ells | haguessin articulat |
| tu | articula |
| ell | articuli |
| nos. | articulem |
| vos. | articuleu |
| ells | articulin |
v 1 1 tr Ajuntar, enllaçar, dues parts (d'un cos, d'un tot), especialment no d'una manera fixa, sinó deixant-los un joc determinat.
2 pron L'escàpula s'articula amb l'húmer.
3 tr TECNOL Unir mitjançant una articulació dues peces o dues parts d'una màquina o d'un instrument.
2 tr Produir (els sons d'un llenguatge) mitjançant moviments determinats de la llengua, els llavis, el vel del paladar, etc.
3 tr Pronunciar (els mots) clarament.
4 tr Enunciar, especificar, en articles separats.
5 tr MÚS Produir sons, la veu o un instrument, d'una manera clara i precisa.
articular2 :
[1613; del ll. articularis, íd.]
adj ANAT ANIM Relatiu o pertanyent a una articulació. Superfície articular. Càpsula articular.