Formes no personals
Infinitiu:
arrelar
Gerundi:
arrelant
Participi:
Cognates
-
Indicatiu
Present
| me'n | arrelo |
| te'n | arreles |
| se'n | arrela |
| ens en | arrelem |
| us en | arreleu |
| se'n | arrelen |
Perfet
| me'n | he arrelat |
| te'n | has arrelat |
| se'n | ha arrelat |
| ens en | hem arrelat |
| us en | heu arrelat |
| se'n | han arrelat |
Imperfet
| me'n | arrelava |
| te'n | arrelaves |
| se'n | arrelava |
| ens en | arrelàvem |
| us en | arrelàveu |
| se'n | arrelaven |
Plusquamperfet
| me'n | havia arrelat |
| te'n | havies arrelat |
| se'n | havia arrelat |
| ens en | havíem arrelat |
| us en | havíeu arrelat |
| se'n | havien arrelat |
Futur simple
| me'n | arrelaré |
| te'n | arrelaràs |
| se'n | arrelarà |
| ens en | arrelarem |
| us en | arrelareu |
| se'n | arrelaran |
Futur perfet
| me'n | hauré arrelat |
| te'n | hauràs arrelat |
| se'n | haurà arrelat |
| ens en | haurem arrelat |
| us en | haureu arrelat |
| se'n | hauran arrelat |
Passat simple
| me'n | arrelí |
| te'n | arrelares |
| se'n | arrelà |
| ens en | arrelàrem |
| us en | arrelàreu |
| se'n | arrelaren |
Passat anterior
| me'n | haguí arrelat |
| te'n | hagueres arrelat |
| se'n | hagué arrelat |
| ens en | haguérem arrelat |
| us en | haguéreu arrelat |
| se'n | haguéren arrelat |
Passat perifràstic
| me'n | vaig arrelar |
| te'n | vas arrelar |
| se'n | va arrelar |
| ens en | vam arrelar |
| us en | vau arrelar |
| se'n | van arrelar |
Passat anterior perifràsticr
| me'n | vaig haver arrelat |
| te'n | vas haver arrelat |
| se'n | va haver arrelat |
| ens en | vam haver arrelat |
| us en | vau haver arrelat |
| se'n | van haver arrelat |
Condicional
| me'n | arrelaria |
| te'n | arrelaries |
| se'n | arrelaria |
| ens en | arrelaríem |
| us en | arrelaríeu |
| se'n | arrelarien |
Condicional perfet
| me'n | hauria; haguera arrelat |
| te'n | hauries; hagueres arrelat |
| se'n | hauria; haguera arrelat |
| ens en | hauríem; haguérem arrelat |
| us en | hauríeu; haguéreu arrelat |
| se'n | haurien; hagueren arrelat |
Subjuntiu
Present
| me'n | arreli |
| te'n | arrelis |
| se'n | arreli |
| ens en | arrelem |
| us en | arreleu |
| se'n | arrelin |
Perfet
| me'n | hagi arrelat |
| te'n | hagis arrelat |
| se'n | hagi arrelat |
| ens en | hàgim arrelat |
| us en | hàgiu arrelat |
| se'n | hagin arrelat |
Imperfet
| me'n | arrelés |
| te'n | arrelessis |
| se'n | arrelés |
| ens en | arreléssim |
| us en | arreléssiu |
| se'n | arrelessin |
Plusquamperfet
| me'n | hagués arrelat |
| te'n | haguessis arrelat |
| se'n | hagués arrelat |
| ens en | haguéssim arrelat |
| us en | haguéssiu arrelat |
| se'n | haguessin arrelat |
Imperative
| te'n | arrela |
| se'n | arreli |
| ens en | arrelem |
| us en | arreleu |
| se'n | arrelin |
Verbs conjugated like 'arrelar-se'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'arrelar-se'
Translations
Synonyms & Antonyms
Etymology
Additional Information
arrelar [1653; de
arrel]
v 1 1 intr Fer, criar, arrels una planta, fixar-se al sòl mitjançant l'arrel o les arrels. Aquestes plantes no arrelen bé.
2 pron Arrelar-se bé un
fruiter.
2 fig 1 intr Fixar-se profundament una idea, un sentiment, un costum, etc, de manera que esdevé difícil d'extirpar o d'extingir.
2 pron És una mania que se li ha arrelat molt.
3
pron Establir-se, fixar-se en un lloc, especialment adquirint-hi béns arrels.