Infinitiu:
apuntar
Gerundi:
apuntant
Participi:
apuntat
| jo | apunto |
| tu | apuntes |
| ell | apunta |
| nos. | apuntem |
| vos. | apunteu |
| ells | apunten |
| jo | he apuntat |
| tu | has apuntat |
| ell | ha apuntat |
| nos. | hem apuntat |
| vos. | heu apuntat |
| ells | han apuntat |
| jo | apuntava |
| tu | apuntaves |
| ell | apuntava |
| nos. | apuntàvem |
| vos. | apuntàveu |
| ells | apuntaven |
| jo | havia apuntat |
| tu | havies apuntat |
| ell | havia apuntat |
| nos. | havíem apuntat |
| vos. | havíeu apuntat |
| ells | havien apuntat |
| jo | apuntaré |
| tu | apuntaràs |
| ell | apuntarà |
| nos. | apuntarem |
| vos. | apuntareu |
| ells | apuntaran |
| jo | hauré apuntat |
| tu | hauràs apuntat |
| ell | haurà apuntat |
| nos. | haurem apuntat |
| vos. | haureu apuntat |
| ells | hauran apuntat |
| jo | apuntí |
| tu | apuntares |
| ell | apuntà |
| nos. | apuntàrem |
| vos. | apuntàreu |
| ells | apuntaren |
| jo | haguí apuntat |
| tu | hagueres apuntat |
| ell | hagué apuntat |
| nos. | haguérem apuntat |
| vos. | haguéreu apuntat |
| ells | haguéren apuntat |
| jo | vaig apuntar |
| tu | vas apuntar |
| ell | va apuntar |
| nos. | vam apuntar |
| vos. | vau apuntar |
| ells | van apuntar |
| jo | vaig haver apuntat |
| tu | vas haver apuntat |
| ell | va haver apuntat |
| nos. | vam haver apuntat |
| vos. | vau haver apuntat |
| ells | van haver apuntat |
| jo | apuntaria |
| tu | apuntaries |
| ell | apuntaria |
| nos. | apuntaríem |
| vos. | apuntaríeu |
| ells | apuntarien |
| jo | hauria; haguera apuntat |
| tu | hauries; hagueres apuntat |
| ell | hauria; haguera apuntat |
| nos. | hauríem; haguérem apuntat |
| vos. | hauríeu; haguéreu apuntat |
| ells | haurien; hagueren apuntat |
| jo | apunti |
| tu | apuntis |
| ell | apunti |
| nos. | apuntem |
| vos. | apunteu |
| ells | apuntin |
| jo | hagi apuntat |
| tu | hagis apuntat |
| ell | hagi apuntat |
| nos. | hàgim apuntat |
| vos. | hàgiu apuntat |
| ells | hagin apuntat |
| jo | apuntés |
| tu | apuntessis |
| ell | apuntés |
| nos. | apuntéssim |
| vos. | apuntéssiu |
| ells | apuntessin |
| jo | hagués apuntat |
| tu | haguessis apuntat |
| ell | hagués apuntat |
| nos. | haguéssim apuntat |
| vos. | haguéssiu apuntat |
| ells | haguessin apuntat |
| tu | apunta |
| ell | apunti |
| nos. | apuntem |
| vos. | apunteu |
| ells | apuntin |
v tr 1 Prendre nota (d'alguna cosa).
2 Inscriure en una llista.
3 JOCS Posar sobre una carta, assenyalar de qualsevol manera (la quantitat que hom vol jugar).
4 En una conversa, un discurs, etc, insinuar, tocar lleugerament (un assumpte, una matèria).
5 1 Anar dictant baix a algú (allò que ha de dir) quan la memòria li manca, quan no ho sap bé, etc.
2 TEAT Dictar l'apuntador en veu baixa el text de la peça als actors.
apuntar2 :
[← punta]
v 1 tr Fixar (una agulla, etc) introduint-ne solament la punta.
2 tr 1 Subjectar provisionalment, no gaire fort, amb agulles, claus apuntats, etc.
2 FUST Fixar provisionalment i lleugerament qualsevol peça de fusta a una altra amb puntes o claus, abans de clavar-la definitivament.
3 TECNOL Fixar dues parts metàl·liques, amb punts de soldadura, d'una manera lleugera i provisional, abans de soldar-les.
3 tr 1 Dirigir la punta (d'una arma) hostilment. Li apuntà un punyal al coll.
2 p ext ARM Disposar una arma de manera que, quan sigui disparada, el projectil toqui l'objectiu.
3 abs Apunteu! Foc!
4 tr Fer punteria (amb una arma, amb un projectil). Li apuntava la bola de neu al cap.
5 intr Començar a sortir, a manifestar-se. Apuntar el dia, l'alba. Apuntar-li a un infant les dents. El blat ja apunta.