Formes no personals
Infinitiu:
aprehendre
Gerundi:
aprehenent
Participi:
aprehès
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | aprehenc |
| tu | aprehens |
| ell | aprehèn |
| nos. | aprehenem |
| vos. | apreheneu |
| ells | aprehenen |
Perfet
| jo | he aprehès |
| tu | has aprehès |
| ell | ha aprehès |
| nos. | hem aprehès |
| vos. | heu aprehès |
| ells | han aprehès |
Imperfet
| jo | aprehenia |
| tu | aprehenies |
| ell | aprehenia |
| nos. | apreheníem |
| vos. | apreheníeu |
| ells | aprehenien |
Plusquamperfet
| jo | havia aprehès |
| tu | havies aprehès |
| ell | havia aprehès |
| nos. | havíem aprehès |
| vos. | havíeu aprehès |
| ells | havien aprehès |
Futur simple
| jo | aprehendré |
| tu | aprehendràs |
| ell | aprehendrà |
| nos. | aprehendrem |
| vos. | aprehendreu |
| ells | aprehendran |
Futur perfet
| jo | hauré aprehès |
| tu | hauràs aprehès |
| ell | haurà aprehès |
| nos. | haurem aprehès |
| vos. | haureu aprehès |
| ells | hauran aprehès |
Passat simple
| jo | aprehenguí |
| tu | aprehengueres |
| ell | aprehengué |
| nos. | aprehenguérem |
| vos. | aprehenguéreu |
| ells | aprehenguéren |
Passat anterior
| jo | haguí aprehès |
| tu | hagueres aprehès |
| ell | hagué aprehès |
| nos. | haguérem aprehès |
| vos. | haguéreu aprehès |
| ells | haguéren aprehès |
Passat perifràstic
| jo | vaig aprehendre |
| tu | vas aprehendre |
| ell | va aprehendre |
| nos. | vam aprehendre |
| vos. | vau aprehendre |
| ells | van aprehendre |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver aprehès |
| tu | vas haver aprehès |
| ell | va haver aprehès |
| nos. | vam haver aprehès |
| vos. | vau haver aprehès |
| ells | van haver aprehès |
Condicional
| jo | aprehendria |
| tu | aprehendries |
| ell | aprehendria |
| nos. | aprehendríem |
| vos. | aprehendríeu |
| ells | aprehendrien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera aprehès |
| tu | hauries; hagueres aprehès |
| ell | hauria; haguera aprehès |
| nos. | hauríem; haguérem aprehès |
| vos. | hauríeu; haguéreu aprehès |
| ells | haurien; hagueren aprehès |
Subjuntiu
Present
| jo | aprehengui |
| tu | aprehenguis |
| ell | aprehengui |
| nos. | aprehenguem |
| vos. | aprehengueu |
| ells | aprehenguin |
Perfet
| jo | hagi aprehès |
| tu | hagis aprehès |
| ell | hagi aprehès |
| nos. | hàgim aprehès |
| vos. | hàgiu aprehès |
| ells | hagin aprehès |
Imperfet
| jo | aprehengués |
| tu | aprehenguessis |
| ell | aprehengués |
| nos. | aprehenguéssim |
| vos. | aprehenguéssiu |
| ells | aprehenguessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués aprehès |
| tu | haguessis aprehès |
| ell | hagués aprehès |
| nos. | haguéssim aprehès |
| vos. | haguéssiu aprehès |
| ells | haguessin aprehès |
Imperative
| tu | aprehèn |
| ell | aprehengui |
| nos. | aprehenguem |
| vos. | apreheneu |
| ells | aprehenguin |
Verbs conjugated like 'aprehendre'
aprehendre,
aprendre,
comprendre,
corprendre,
desaprendre,
desprendre,
emprendre,
malprendre,
mamprendre,
reprendre,
salprendre,
sobreprendre,
sorprendre,
ullprendre,
Verbs similar to 'aprehendre'
aprendre,
pretendre,
prendre,
revendre,
apregonar,
arremetre,
atendre,
carvendre,
corprendre,
defendre,
Translations
apprehend, to understand; to recognize
apprehend, to think, believe, or understand
Etymology
Additional Information
aprehendre [←l ll.
apprehendere, íd.]
v tr 1 Copsar mentalment.
2 FILOS En l'escolàstica, conèixer d'una manera immediata, considerant aquest coneixement com a acció del subjecte
cognoscent sobre l'objecte.
3 PSIC Conèixer simplement i immediatament un objecte, una situació o un comportament.