Formes no personals
Infinitiu:
acceptar
Gerundi:
acceptant
Participi:
acceptat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | accepto |
| tu | acceptes |
| ell | accepta |
| nos. | acceptem |
| vos. | accepteu |
| ells | accepten |
Perfet
| jo | he acceptat |
| tu | has acceptat |
| ell | ha acceptat |
| nos. | hem acceptat |
| vos. | heu acceptat |
| ells | han acceptat |
Imperfet
| jo | acceptava |
| tu | acceptaves |
| ell | acceptava |
| nos. | acceptàvem |
| vos. | acceptàveu |
| ells | acceptaven |
Plusquamperfet
| jo | havia acceptat |
| tu | havies acceptat |
| ell | havia acceptat |
| nos. | havíem acceptat |
| vos. | havíeu acceptat |
| ells | havien acceptat |
Futur simple
| jo | acceptaré |
| tu | acceptaràs |
| ell | acceptarà |
| nos. | acceptarem |
| vos. | acceptareu |
| ells | acceptaran |
Futur perfet
| jo | hauré acceptat |
| tu | hauràs acceptat |
| ell | haurà acceptat |
| nos. | haurem acceptat |
| vos. | haureu acceptat |
| ells | hauran acceptat |
Passat simple
| jo | acceptí |
| tu | acceptares |
| ell | acceptà |
| nos. | acceptàrem |
| vos. | acceptàreu |
| ells | acceptaren |
Passat anterior
| jo | haguí acceptat |
| tu | hagueres acceptat |
| ell | hagué acceptat |
| nos. | haguérem acceptat |
| vos. | haguéreu acceptat |
| ells | haguéren acceptat |
Passat perifràstic
| jo | vaig acceptar |
| tu | vas acceptar |
| ell | va acceptar |
| nos. | vam acceptar |
| vos. | vau acceptar |
| ells | van acceptar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver acceptat |
| tu | vas haver acceptat |
| ell | va haver acceptat |
| nos. | vam haver acceptat |
| vos. | vau haver acceptat |
| ells | van haver acceptat |
Condicional
| jo | acceptaria |
| tu | acceptaries |
| ell | acceptaria |
| nos. | acceptaríem |
| vos. | acceptaríeu |
| ells | acceptarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera acceptat |
| tu | hauries; hagueres acceptat |
| ell | hauria; haguera acceptat |
| nos. | hauríem; haguérem acceptat |
| vos. | hauríeu; haguéreu acceptat |
| ells | haurien; hagueren acceptat |
Subjuntiu
Present
| jo | accepti |
| tu | acceptis |
| ell | accepti |
| nos. | acceptem |
| vos. | accepteu |
| ells | acceptin |
Perfet
| jo | hagi acceptat |
| tu | hagis acceptat |
| ell | hagi acceptat |
| nos. | hàgim acceptat |
| vos. | hàgiu acceptat |
| ells | hagin acceptat |
Imperfet
| jo | acceptés |
| tu | acceptessis |
| ell | acceptés |
| nos. | acceptéssim |
| vos. | acceptéssiu |
| ells | acceptessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués acceptat |
| tu | haguessis acceptat |
| ell | hagués acceptat |
| nos. | haguéssim acceptat |
| vos. | haguéssiu acceptat |
| ells | haguessin acceptat |
Imperative
| tu | accepta |
| ell | accepti |
| nos. | acceptem |
| vos. | accepteu |
| ells | acceptin |
Verbs conjugated like 'acceptar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'acceptar'
acaptar,
accentuar,
acientar,
receptar,
absentar,
acampar,
acatar,
accedir,
accelerar,
accionar,
Etymology
Additional Information
acceptar [c. 1380; del ll.
acceptare, der. freqüentatiu de
accipere 'rebre', i aquest, der. de
capere 'agafar']
v tr 1 1 Consentir, algú, a rebre o prendre (allò que li és ofert).
Acceptar un honor. Acceptar un convit. Acceptar algú per company.
2 fig Acceptar la dissort.
2 Consentir, algú (a allò que li és proposat). Acceptar la rendició incondicional.
3 Rebre, algú, en
el seu esperit (alguna cosa) com a veritable o valedora, admetre. Acceptar una hipòtesi.