acabar-se – Catalan verb conjugation

v 1 1 tr Portar a fi, donar fi (a una cosa començada), terminar. Acabar la carrera.

2 tr Donar l'última mà (a una cosa), perfer. Acabar un vestit.

3 tr Exhaurir (una cosa). Acabar les municions.

4 pron Menjar o beure una cosa sense deixar-ne gens. S'ha acabat totes les sopes.

2 1 intr Arribar, algú o alguna cosa, a la seva fi.

2 intr Tenir fi. La finca acaba ací.

3 intr Ésser terminat. Acabar, un mot, en vocal.

4 pron Aquesta carretera s'acaba a Tavertet. S'ha acabat el sucre. Això s'acabarà en baralles.

3 tr TÈXT Sotmetre els teixits a les operacions d'acabament.

4 acabar amb (algú) 1 Obtenir-ne, aconseguir-ne. Al final acabaren amb el rei que els ho concediria.

2 Convenir-hi, posar-s'hi d'acord. He acabat amb en Pere d'anar-hi plegats.

5 acabar de [ seguit d'infinitiu ] 1 Estar a punt de, mancar poc per a. No acabem d'arribar-hi mai.

2 Haver (fet, dit, etc) adés. El tren acaba de partir. Pa acabat de fer.

6 acabar-ne Aconseguir-ne, treure'n (un profit). No et disgustis, que no n'acabaràs res.

7 no acabar de No abastar a. No acabar de veure-ho clar.

8 no poder-se (o no saber-se) acabar una cosa No saber-se'n avenir.