Formes no personals
Infinitiu:
ablanir
Gerundi:
ablanint
Participi:
Cognates
-
Indicatiu
Present
| me'n | ablaneixo |
| te'n | ablaneixes |
| se'n | ablaneix |
| ens en | ablanim |
| us en | ablaniu |
| se'n | ablaneixen |
Perfet
| me'n | he ablanit |
| te'n | has ablanit |
| se'n | ha ablanit |
| ens en | hem ablanit |
| us en | heu ablanit |
| se'n | han ablanit |
Imperfet
| me'n | ablania |
| te'n | ablanies |
| se'n | ablania |
| ens en | ablaníem |
| us en | ablaníeu |
| se'n | ablanien |
Plusquamperfet
| me'n | havia ablanit |
| te'n | havies ablanit |
| se'n | havia ablanit |
| ens en | havíem ablanit |
| us en | havíeu ablanit |
| se'n | havien ablanit |
Futur simple
| me'n | ablaniré |
| te'n | ablaniràs |
| se'n | ablanirà |
| ens en | ablanirem |
| us en | ablanireu |
| se'n | ablaniran |
Futur perfet
| me'n | hauré ablanit |
| te'n | hauràs ablanit |
| se'n | haurà ablanit |
| ens en | haurem ablanit |
| us en | haureu ablanit |
| se'n | hauran ablanit |
Passat simple
| me'n | ablaní |
| te'n | ablanires |
| se'n | ablaní |
| ens en | ablanírem |
| us en | ablaníreu |
| se'n | ablaníren |
Passat anterior
| me'n | haguí ablanit |
| te'n | hagueres ablanit |
| se'n | hagué ablanit |
| ens en | haguérem ablanit |
| us en | haguéreu ablanit |
| se'n | haguéren ablanit |
Passat perifràstic
| me'n | vaig ablanir |
| te'n | vas ablanir |
| se'n | va ablanir |
| ens en | vam ablanir |
| us en | vau ablanir |
| se'n | van ablanir |
Passat anterior perifràsticr
| me'n | vaig haver ablanit |
| te'n | vas haver ablanit |
| se'n | va haver ablanit |
| ens en | vam haver ablanit |
| us en | vau haver ablanit |
| se'n | van haver ablanit |
Condicional
| me'n | ablaniria |
| te'n | ablaniries |
| se'n | ablaniria |
| ens en | ablaniríem |
| us en | ablaniríeu |
| se'n | ablanirien |
Condicional perfet
| me'n | hauria; haguera ablanit |
| te'n | hauries; hagueres ablanit |
| se'n | hauria; haguera ablanit |
| ens en | hauríem; haguérem ablanit |
| us en | hauríeu; haguéreu ablanit |
| se'n | haurien; hagueren ablanit |
Subjuntiu
Present
| me'n | ablaneixi |
| te'n | ablaneixis |
| se'n | ablaneixi |
| ens en | ablanim |
| us en | ablaniu |
| se'n | ablaneixin |
Perfet
| me'n | hagi ablanit |
| te'n | hagis ablanit |
| se'n | hagi ablanit |
| ens en | hàgim ablanit |
| us en | hàgiu ablanit |
| se'n | hagin ablanit |
Imperfet
| me'n | ablanís |
| te'n | ablanissis |
| se'n | ablanís |
| ens en | ablaníssim |
| us en | ablaníssiu |
| se'n | ablanissin |
Plusquamperfet
| me'n | hagués ablanit |
| te'n | haguessis ablanit |
| se'n | hagués ablanit |
| ens en | haguéssim ablanit |
| us en | haguéssiu ablanit |
| se'n | haguessin ablanit |
Imperative
| te'n | ablaneix |
| se'n | ablaneixi |
| ens en | ablanim |
| us en | ablaniu |
| se'n | ablaneixin |
Verbs conjugated like 'ablanir-se'
abaltir-se,
abaratir,
abellir,
ablanir,
abolir,
abonir,
abscindir,
absorbir,
abstergir,
accedir,
aclarir,
acollonir,
acolorir,
acovardir,
adherir,
adolorir,
adquirir,
adsorbir,
advertir,
afavorir, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'ablanir-se'
Translations
Synonyms & Antonyms
Etymology
Additional Information
ablanir [s. XVI; de
bla]
v 1 tr Fer tornar bla; estovar. La calor ablaneix el quitrà.
2 pron El quitrà s'ablaneix amb la calor.
3 tr fig Mitigar,
suavitzar, endolcir.
4 tr dial Apallissar, colpejar.