Catalan: anar

Catalan verb 'anar' conjugated in all tenses

Bookmark and Share

Formes no personals

Infinitiu: anar
Gerundi: anant
Participi: anat

Indicatiu

Present

iovaig
tuvas
luiva
noianem
voianeu
lorovan

Perfet

iohe anat
tuhas anat
luiha anat
noihem anat
voiheu anat
lorohan anat

Imperfet

ioanava
tuanaves
luianava
noianàvem
voianàveu
loroanaven

Plusquamperfet

iohavia anat
tuhavies anat
luihavia anat
noihavíem anat
voihavíeu anat
lorohavien anat

Futur simple

ioaniré; iré
tuaniràs; iràs
luianirà; irà
noianirem; irem
voianireu; ireu
loroaniran; iran

Futur perfet

iohauré anat
tuhauràs anat
luihaurà anat
noihaurem anat
voihaureu anat
lorohauran anat

Passat simple

ioaní
tuanares
luianà
noianàrem
voianàreu
loroanaren

Passat anterior

iohaguí anat
tuhagueres anat
luihagué anat
noihaguérem anat
voihaguéreu anat
lorohaguéren anat

Passat perifràstic

iovaig anar
tuvas anar
luiva anar
noivam anar
voivau anar
lorovan anar

Passat anterior perifràstic

iovaig haver anat
tuvas haver anat
luiva haver anat
noivam haver anat
voivau haver anat
lorovan haver anat

Condicional

ioaniria; iria
tuaniries; iries
luianiria; iria
noianiríem; iríem
voianiríeu; iríeu
loroanirien; irien

Condicional perfet

iohauria; haguera anat
tuhauries; hagueres anat
luihauria; haguera anat
noihauríem; haguérem anat
voihauríeu; haguéreu anat
lorohaurien; hagueren anat

Subjuntiu

Present

iovagi
tuvagis
luivagi
noianem
voianeu
lorovagin

Perfet

iohagi anat
tuhagis anat
luihagi anat
noihàgim anat
voihàgiu anat
lorohagin anat

Imperfet

ioanés
tuanessis
luianés
noianéssim
voianéssiu
loroanessin

Plusquamperfet

iohagués anat
tuhaguessis anat
luihagués anat
noihaguéssim anat
voihaguéssiu anat
lorohaguessin anat

Imperative

tuvés
luivagi
noianem
voianeu
lorovagin

Verbs conjugated like anar

anar,

Additional Information

anar
[s. XII; del ll. amnare, evolució d'una forma *amlare, fruit en ll. vg. d'una pronúncia descurada de ambulare 'caminar, fer pas de marxa']

v* intr 1 Moure's passant d'un punt a un altre en una direcció determinada, indicada per un adverbi o una frase adverbial. Anar endavant, endarrere, enlaire, a fons.

2 1 Moure's dirigint-se en un indret determinat que no és ni ací ni aquí, indicat per una determinació circumstancial. Anar a ciutat. Anar a casa, al cinema, al port.

2 anar i venir Moure's en direccions contràries.

3 1 Dirigir-se, ésser portat, a atènyer un fi per un procés concebut com a anàleg a anar. Anar a les eleccions. Aquesta noia anirà lluny.

2 Acostar-se a tal edat. Anar pels quaranta anys.

3 anar a la seva Seguir la voluntat pròpia. Ell sempre va a la seva.

4 no anar enlloc No conduir a res, no ésser bo per a res.

4 Moure's passant d'un punt a un altre per tal o tal camí, amb tal o tal vehicle, de tal o tal manera, etc, indicats per un adverbi o una frase adverbial. Anar per una drecera. Anar per mar, per terra. Anar amb cotxe, a cavall, a peu. Anar a poc a poc, de pressa, corrents. Anar a les palpentes, de genollons, a quatre grapes. Anar de nits.

5 1 Posar en joc. Van cent pessetes al tres.

2 fig Ens hi va la fama, el nom, l'honor. M'hi va el coll.

6 Entrar en joc. Hi vaig amb cent pessetes. Vaig!

7 Unit a un infinitiu per la preposició a, significa dirigir-se a complir l'acció indicada per l'infinitiu. La pedra va anar a trencar un fanal.

8 Unit a un infinitiu per les preposicions a o per, indica la imminència de l'acció. El cotxe anava a caure.

9 anar de ventre (o simplement anar) Fer de cos, evacuar. Anar regularment cada dia.

10 1 Funcionar, procedir o realitzar-se de tal o tal manera. No anar el rellotge. El cor ja no li va. El negoci va malament. Com va la verema? Anar cansat. Anar de debò, anar de per riure. Anar de tort.

2 És emprat interrogativament en fórmules de salutació per a demostrar interès. Com va això? Com anem?

3 anar ballador (o cantador, etc) dial Tenir ganes de ballar, de cantar, etc.

11 Vendre's una mercaderia a tal o tal preu. A quant van les patates? Anar car. Anar a baix preu.

12 Presentar-se vestit o arreat de tal o tal manera, amb tal o tal peça de vestir, etc. Anar apedaçat. Anar mudat. Anar descalç, despullat, nu. Anar en pijama. Anar amb barret. Anar d'hivern, d'estiu. Anar de moda.

13 Seguit d'un gerundi, indica la continuïtat d'una acció. Els malalts es van posant bé.

14 1 Convenir a un fi determinat, a una investigació, a un gust; escaure. Aquest vestit li va malament. No li va, de fer aquests papers.

2 Aquestes sabates em van estretes.

3 anar ample fig Ésser superior a les aptituds d'algú.

15 Tenir el seu lloc adequat o usual en un indret determinat. Aquestes fitxes van al primer calaix.

16 Conduir, portar, un camí en un indret determinat. La carretera que va a Collbató.

17 Estendre's d'un punt a un altre, haver-hi entre dos punts, entre dos valors, tal distància, tal diferència. Aquest carrer va de la plaça al cementiri. De quatre a deu en van sis.

18 anar darrere Anar a la recerca, procurar.

19 anar de poc (o de res) com (o que) no Faltar-se'n poc per a. Ha anat de poc com no s'estimba.

20 com més va (o anava, o anem) Com més temps transcorre. Com més anem menys valem.

21 fer anar Bellugar. Fer anar els braços.

22 va com va Depèn.

23 ...va, ...ve Expressió amb què hom refereix una sèrie d'esdeveniments alternatius entre dos subjectes. Bufetada va, bufetada ve.

24 Les formes auxiliars dels presents d'indicatiu i de subjuntiu d'anar serveixen per a formar, amb un infinitiu, els temps perifràstics: perfet d'indicatiu, pretèrit anterior (amb l'auxiliar haver) i perfet de subjuntiu. Va comprar molts llibres. Un cop vam haver acabat la feina, passejàrem pel parc. Em va agradar que el vagis fer callar.